William Shakespeare
Tres sonets de Shakespeare. Versió catalana de Gerard Vergés
18
¿És que puc comparar-te a un jorn d’estiu,
quan tu ets més adorable i més clement?
Brots tendres bat l’oratge intempestiu
i el bon temps s’interromp sobtadament.
Hi ha cops que un fulgor ardent el cel domina
i cops que l’or del cel a penes dura;
tota bellesa fatalment declina
per l’atzar o pel curs de la natura.
Però jo veig perenne el teu estat
i sense perdre un bri de gentilesa.
No et retindrà la mort al seu costat
si un vers etern el teu encant palesa.
Mentre l’ull miri i l’home no hagi mort,
viurà el meu vers i et donarà suport.
19
Esmussa, oh temps, les urpes del lleó
i fes que el món els seus fillets devori;
treu-li al tigre l’ullal devastador
i, en pròpia sang cremat, el fènix mori.
Porta’ns hores fatals o rialleres;
fes el que et plagui, oh temps de peu alat,
del món i les tendreses fugisseres;
tan sols et vedo el crim més execrat:
no respectar el dolç front del meu amor
i ratllar-lo amb el teu antic cisell.
En el teu curs dispensa’m un favor:
fes del seu front exemple del que és bell.
O bé actua com vulguis, temps caduc,
que, al meu vers, sempre jove l’amor duc.
20
Amb faç de dona et va pintar natura,
senyor i senyora del meu cor. I tens
ànim de femenina contextura,
però gens inestable als sentiments.
D’ulls brillants i sincers, el teu mirar
fa fulgurar l’objecte posseït.
D’aspecte d’home, saps esclavitzar
en ells l’esguard i en elles l’esperit.
D’antuvi com a dona concebut,
del teu encant s’enamorà natura;
amb tal bellesa et dono per perdut,
ja que tanta bellesa és desmesura.
Per al goig de les dones construït,
dóna’m l’amor, si a elles el delit.
Enllaç a la biografia de Shakespeare a la Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare
Enllaç a la cançó d’Hèctor Parra sobre el sonet nº 20 de Shakespeare, del seu cicle Three Shakespeare Sonnets (2016):
