Sandro Penna
Tres poemes de Sandro Penna traduïts per Josep Piera
Les estrelles, immòbils en el cel.
L’hora d’estiu, igual a un altre estiu.
Però el xiquet que davant teu camina
si no el crides mai més no serà aquell…
Le stelle sono immobili nel cielo.
L’ora d’estate è uguale a un’altra estate.
Ma il fanciullo che avanti a te cammina
se non lo chiami non sarà più quello…
Interior
A la porteria no hi havia ningú.
Hi havia llum als pobres llits
desfets. I damunt d’un tauló
dormia un xicot
bellíssim.
Va eixir dels seus braços
ofuscats, dubtant, un gatet.
Interno
Dal portiere non c’era nessuno.
C’era la luce sui poveri letti
disfatti. E sopra un tavolaccio
dormiva un ragazzaccio
bellissimo.
Uscì dalle sue braccia
annuvolate, esitando, un gattino.
Paisatge
El matí d’octubre encara és fosc.
Assegut dalt d’un mur, un jove
als ulls té son encara. D’improvís
s’alça, saluda, crida un nom i ve
cap a ell corrents un xavalet esparracat.
Aquest saluda amb punys amorosíssims,
tira a pegar-li a la mà i vol baralla.
Tot d’una, abraçats, se’n van al bosc
ocult entre les cases populars.
N’eixiran només al ple migdia
quan el sol gallard haurà vençut
aquella humida amistat matinal.
Paesaggio
La mattina di ottobre è ancora buia.
Seduto sovra un muro, un giovanotto
negli occhi ha il sonno ancora. D’improvviso
s’alza, saluta, grida un nome e viene
a lui correndo un fanciulletto lacero.
Questi saluta a pugni amorosissimi,
tira quegli alla mano e vuol giostrarlo.
Indi abbracciati vanno verso il bosco
sepolto fra le case popolari.
Ne usciranno soltanto al mezzogiorno
quando il sole gagliardo avrà disperso
quell’umida amicizia mattinale.
Sandro Penna, nascut a Peruggia el 1906 i mort a Roma el 1977, és un dels grans poetes italians del segle XX, encara que de reconeixement tardà. Va ser molt apreciat per Umberto Saba i per Pier paolo Pasolini. Va morir en la indigència i en la soledat. Josep Piera en va traduir el primer llibre de poemes, Poemes: 1927-1938 (Columna: Barcelona, 1992), del qual he triat les tres peces d’aquest post.
