«Finestreta del món», poema d’Iu Pons

Finestreta del món

Finestreta del món, quan jo t’he obert
has portat a ma cambra gust de roses;
llotja fidel, escoltaré el concert
d’aquest matí de falziots i aloses.

Finestreta del món, el veïnat
m’adreça cap a tu tot el bon dia;
vora una gàrgola rumia un gat
una dolçor nocturna d’elegia.

Finestreta del món, porta’m l’olor
del cafè amb llet i el pa torrat. Canaris,
llimonetes al cim d’un branquilló
cantant una oració de breviaris.

Finestreta del món, la font fa un crit
com un infant a qui han punxat les venes.
L’aire té una dolçor de cobrellit,
i el sol espills per caçar trenes.

Finestreta del món, en la ciutat
hi ha plors de nit i de campanes velles,
i el sol diu missa agenollat
al raig més fresc de les canelles.

Finestreta del món, ets com un ull
davant del llibre de la vida.
Oh si el girar del darrer full
no fos per mi com una crida!

Iu Pons (Barcelona, 1902 – Terrassa, 1959). Obra poètica publicada: Cançons de l’horta i el camí (1921), Poemes i epigrames (1930), Nous poemes (1930), Llegenda del drac de Sant Llorenç del Munt (1932), Finestreta del món (1943), Les mans (1947) i Poema de Sant Llorenç del Munt (2011).