Pep Cortès
Sis poemes de “Dins el roure dorm el tro”, de Pep Cortès (2019)
DINS EL ROURE DORM EL TRO
Dins el roure dorm el tro.
Agustí Bartra
Dins el roure dorm el tro,
el vent vincla l’argelaga,
la paraula dorm al sòl
d’una clota aspra i obaga.
Dins el roure dorm el tro
i el llamp inflama la brama
d’un silent recer reclòs
en la llengua menyscabada.
Dins el roure dorm el tro,
dins la mar l’ona manyaga.
Entre els núvols romp el tro
i en la fosca clivellada,
quan del llamp esclata el plor,
l’aigua eixorda la paraula.
TU I JO
8
Has sentit mai el sospir d’una rosa?
Te’l pots imaginar?
Aspira intensament la dolça flaire
de la més bella flor i l’hàlit suau
que emplenarà el teu cos és poesia.
ESTANCES
9
El temps flueix amb pauses i silencis
quan estem junts
i la pell xiuxiueja
els secrets interdits dels nostres cossos.
19
On has deixat les claus del laberint
on vius, lassa i reclosa?
Voldria omplir de flors i llum l’estança
i els murs que t’aixopluguen,
per fer-ne una passera de fugida
fins un refugi ocult,
on puguem junts, si ens plau, viure-hi reclosos.
29
Transitar el poema lentament.
Sentir el batec vibrant en cada vers.
Assaborir les pauses i els silencis
de cada espai en blanc.
Tancar els ulls
i respirar.
Res més.
ESTIU
1
L’ona surfeja
i al cel el sol fa trémer
la llum que ens cega.
SILENCIS D’AIGUA
7
Al cel cavalquen
àgils cavalls, divisa
de planys i pluja.