Pep Cortès

Sis poemes de “Dins el roure dorm el tro”, de Pep Cortès (2019)

 

 

DINS EL ROURE DORM EL TRO

 

                             Dins el roure dorm el tro.

                                                  Agustí Bartra

 

Dins el roure dorm el tro,

el vent vincla l’argelaga,

la paraula dorm al sòl

d’una clota aspra i obaga.

 

Dins el roure dorm el tro

i el llamp inflama la brama

d’un silent recer reclòs

en la llengua menyscabada.

 

Dins el roure dorm el tro,

dins la mar l’ona manyaga.

 

Entre els núvols romp el tro

i en la fosca clivellada,

quan del llamp esclata el plor,

l’aigua eixorda la paraula.

 

 

TU I JO

 

8

Has sentit mai el sospir d’una rosa?

Te’l pots imaginar?

Aspira intensament la dolça flaire

de la més bella flor i l’hàlit suau

que emplenarà el teu cos és poesia.

 

 

ESTANCES

 

9

El temps flueix amb pauses i silencis

quan estem junts

i la pell xiuxiueja

els secrets interdits dels nostres cossos.

 

19

On has deixat les claus del laberint

on vius, lassa i reclosa?

Voldria omplir de flors i llum l’estança

i els murs que t’aixopluguen,

per fer-ne una passera de fugida

fins un refugi ocult,

on puguem junts, si ens plau, viure-hi reclosos.

 

29

Transitar el poema                    lentament.

Sentir el batec vibrant en cada vers.

Assaborir          les pauses i els silencis

de cada espai en blanc.

Tancar els ulls

i respirar.

Res més.

 

ESTIU

 

1

L’ona surfeja

i al cel el sol fa trémer

la llum que ens cega.

 

SILENCIS D’AIGUA

 

7

Al cel cavalquen

àgils cavalls, divisa

de planys i pluja.

 

 

 

 

Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes