Mirall de Glaç
«Bulharraren labyrinthua», un poema de Federico Krutwig, acompanyat d’una traducció al català feta per Maria Colera
El laberint del cor
Observo el laberint del cor
en el trajecte dels meus sentiments.
I quan la meva identitat brolla,
s’empara de mi el bram de l’exterior.
El món exterior se m’apropa
trasmudat dins la il·lusió del cosmos.
La natura de les coses és el no-res;
el seu sentit és el Nirvana.
Les coses són enganyoses,
no se’n pot descobrir l’essència;
la seva realitat és un miratge.
Tot és boira, el món és una faula.
No hi ha res, no existeix l’ànima,
l’esperit és només una quimera.
Bulharraren labyrinthua
Ba dakhust bulharraren labyrinthua
Neronen sentimenduen bidean
Ni-eidea kanporatzen denean
niganatzen baita kanpoko orrua.
Nigana jiten den kanpoko mundua
dathorrt Kosmos gaineko atzipean.
Gauzen izaitea’ Ezerezean
dago; Nibbana da beren zentzua.
Dagozen gauzek atzipea dute,
gauzen gauza’ ezin da bilhatzea;
gauzek barrnan gezurra baitaukate.
Lanho da oro, mundua’ elhea.
Ezer eztago, eztago Gogorik,
Spiritua ezta khimaira baizik.
Euzko-Gogoa, n. 5-6 (Guatemala, 1952).
Federico Krutwig Sagredo (1921-1998). Filòleg, antropòleg i escriptor basc. Va ingressar l’any 1943 a l’Acadèmia de la Llengua Basca. Com a lingüista va proposar que s’adoptés el dialecte labortà, tal com el va fixar Joanes Leizarraga al segle XVI, com a llengua estàndard basca. Durant la dècada dels 60 va ser un dels ideòlegs del moviment independentista basc, pròxim a les tendències anarcomarxistes.
Maria Colera Intxausti (1972). Llicenciada en Filologia Basca (Universitat de Deusto), màsters en Interpretació de conferències (UEM) i en Construcció i representació d’identitats culturals (UB).Ha traduït Virginia Woolf i Hubert Reeves a l’euskera; i Joseba Sarrionandia i Iban Zaldua al català.