Vuit haikus japonesos

Un so de campana

s’escampa en la boira

a trenc d’alba.

El vent d’hivern

s’ha amagat

al bosc de bambú.

MATSUO BASHO (1644-1694)

La boira apaivaga

veus llunyanes d’un temple

i una vella campana.

KOBAYASHI ISSA (1763-1828)

Després del llamp,

un esclat de gotes

damunt del bambú.

YOSA BUSON (1716-1784)

Si escoltes

atent la tempesta,

milers d’ecos.

Ballen i dansen,

i el remolí engoleix

la fullaraca.

Enmig de l’estany

reneix

un bri d’herba.

MASAOKA SHIKI (1867-1902)

La pluja s’atura,

el vent es deté,

la nit resta en calma.

OSUGA OTSUJI (1881-1919)

Imatges d’un món efímer, de Josep Maria Guix, obra inspirada en els vuit haikus publicats en aquest post: