Set cants de Safo. Versió catalana de Maria Rosa Llabrés

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.

Però tot pot suportar-se, perquè…

Els estels, vora la formosa lluna,
enrere amaguen el rostre lluent
al temps que, plena, més resplendeix
(sobre) la terra…
argentada

Eros m’agità els sentits
com un vent, en la muntanya, caient sobre les alzines.

Quan siguis morta reposaràs, i ja no hi haurà record de tu
mai, després, perquè no tens part en les roses
de Pièria ; desconeguda fins i tot a casa d’Hades,
aniràs i vendràs entre morts obscurs, voletejant.

“Voldria ésser morta, no menteixo”,
ella partia de mi sanglotant

amargament, i em digué:
“Quina pena tan terrible que patim!
Safo, de veritat que no voldria deixar-te!”.

Però jo li vaig respondre:
“Adéu, ves i recorda’t
de mi: ja saps quina cura hem tingut de tu.

I si no, malgrat tot, jo vull
recordar-te…
…les coses belles que vam viure:

Moltes corones de violetes
i de roses també…
vora de mi et posares,

i moltes garlandes
trenades entorn del coll tendre,
fetes de flors,

i amb un perfum
preciós, digne d’una reina,
t’ungies…

i sobre un llit flonjo,
suau…
deixaves lliure el desig…

i no hi havia
santuari, ni…
on no fóssim presents,

ni bosc sagrat…”

114

– Virginitat, virginitat, a on te’n vas, que em deixes?
– Ja no tornaré a tu, ja no tornaré.

130

De bell nou Eros, el qui afluixa els membres, em commou,
dolça i amarga bestiola irresistible.
…..

Biografia de Safo a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Safo_de_Lesbos

agm……. , obra per a cor i orquestra de Harrison Birtwistle sobre fragments de Safo: