Sis paisatges significatius, de Wallace Stevens, versió catalana d’Agustí Bartra i de Lluís Urpinell

 

 

I

Un vell seu

a l’ombra d’un pi,

a Xina.

I mira una consolda

blava i blanca

que el vent mou

a ran de l’ombra.

El vent mou la barba del vell.

El pi es mou en el vent.

Així l’aigua fuig

sobre l’herbei.

II

La nit té el color

d’un braç de dona.

Nit: fembra

obscura,

fragant i flexible

que s’oculta.

Una llacuna brilla

com el braçalet

d’una dansarina.

III

Em poso al costat

d’un gran arbre.

Sóc més alt que ell

perquè abasto enllà del sol

amb l’ull

i sento la remor del mar

amb l’oïda.

Però em desplau

la manera com les formigues

entren i surten de la meva ombra.

 

 

 

 

IV

Quan el meu somni fou prop de la lluna,

el seu blanc davantal

es tacà de llum groga.

Els seus peus s’enrogiren.

Els seus cabells

es cristal·litzaren del blau

dels astres

propers.

V

No tots els ganivets dels fanals

ni els cisells dels llargs carrers

ni els malls de les cúpules

o de les altes torres,

poden gravar

allò que grava l’estel

brillant entre els pàmpols.

VI

Els racionalistes, que duen capells quadrats,

pensen, en cambres quadrades,

mirant al terra,

mirant al sostre,

es confinen

als triangles rectangles.

Si provaven els romboides,

els cons, les línies ondulants, les el·lipses

-com ara l’el·lipse de la mitja lluna-,

els racionalistes durien barrets mexicans.

 

 

 

 

Estranyament, Agustí Bartra només va traduir les cinc primeres estrofes d’aquesta sèrie. Lluís Urpinell va esmenar el descuit traduint la sisena estrofa. El conjunt es va publicar al número 19 de la revista “Reduccions”, el maig de 1983.

 

Enllaços a les biografies de Wallace Stevens, Agustí Bartra i Lluís Urpinell:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Wallace_Stevens

https://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Bartra_i_Lleonart

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Urpinell_i_Jovani