Sis poemes d’Inger-Mari Aikio traduïts del sami al català per Lluís Felip

Inger-Mari Aikio

Nascuda a Ohcejohka el 1961 és una de les representants de la segona generació literària sami que va tenir la seva renaixença a la dècada del 1970.

Poeta, narradora, traductora ha estat també periodista i ha treballat a diversos mitjans de comunicació samis. Es també directora i productora de vídeos i documentals.

Ha estat nominada pel premi de literatura nòrdica el 2004, ha obtingut el premi al festival de cine de Skábmagovat (2013) i el premi a la cultura per a infants (2015). La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i ha participat en trobades sobre literatures indígenes.

El traductor i la traducció

Lluís Felip (Terrassa, 1963). Filòleg i políglota. Ha traduït del gallec al català Coses (2000) d’Alfonso R. Castelao i Els llibres fan de mal cremar (2008) de Manuel Rivas.

Ha traduït aquests poemes directament del sami amb les indicacions fetes per la mateixa autora.

gielistehket munnje

beahttet mu

čálán dis divttaid

…

lihku dánssa

vuosttas njuikestagain

hurada jo ihtáža

ránes luohti

…

mun

mun ieš

aiddo mun ieš

lean un dehálaš

hui dehalaš

hui hui dehálaš

loahpas

oktonas geađgi

…

aiddo go olmmoš

oaidnigoahtá bastilit

hovkkehuvvama meres

čuollagoahtá muittu ovssiid

boares olbmo gieđa suonain

eallima beaivváža

maŋimuš suotnjarat

…

du govva hildus

gohcá lávkkiidan

nugo sieidi dolin

gozii guollás jávrri

balddii vierrásiid eret

…

látnjá ii jeara diimmu

das lea mearihis oluáigi

muorra jearrá diimmu

ja rehkenastá

goas máihllis láhppo sohkar

soarvi ii jeara diimmu

das lea mearihis olu áigi

mentiu-me

enganyeu-me

de vosaltres escric els poemes

…

dansa del goig

en els primers salts

pinta ja el matí

un cant gris

…

jo mateixa

exactament jo mateixa

sóc tan important

molt important

molt, molt important

al capdavall

una roca sola

…

tan aviat com l’home

comença a veure-hi clar

la destral esmussada de la senectut

comença a escapçar branques de la memòria

a les venes de la mà de l’àvia

el sol de la vida

el darrer rajolí d’aigua

…

la teva imatge a la lleixa

em vigila les passes

talment com un encanteri d’antany

vigilava el llac peixer

i en foragitava els estranys

…

el jove bedoll no pregunta l’hora

té tot el temps del món

l’arbre pregunta l’hora

i va comptant

quan la saba perdel sucre

l’arbre sec no pregunta l’hora

té tot el temps del món