«Cant espiritual», de Josep Palau i Fabre, acompanyat d’una traducció a l’euskera feta per Felipe Juaristi

Cant espiritual

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si existissis.

Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu -i crec que crec en tu quan no crec en ningú.

Però després em desperto, o em sembla que em desperto, i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.

Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit? Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la vida? Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. Quina forma d’amor més estranya i més dura! Quin mal em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.

Barne-kanta

Ez dut zugan sinesten, Jauna, baina hainbestekoa da zugan sinestu beharra, non batzuetan mintzatzen zaitut eta errugutzen zu bazinaxe.

Hainbestekoa da nire zuganako beharra, Jauna, zu izan zaitezen nahia, non zugan sinesten baitut —eta zugan sinesten dudala deritzot, inorengan sinesten ez dudanean.

Gero, ordea, esnatu egiten naiz, edo esnatu egiten naizela uste dut, eta, nire ahuleziaz ahalke, gorrotatzen zaitut. Zure aurka hitz egiten dut, inor ez zarela diot. Iraintzen zaitut nor bazinaxe.

Noiz, Jauna, nago esna eta noiz lo? Noiz nago esnago eta noiz loago? Ez ote da ametsa izango dena eta, esna edo lo, ez ote dut bizitza amets? Esnatuko ote naiz egun batez amets bikoitz honetatik eta hasiko benetako bizitza bizitzen, ametsa eta beila biak gezurra diren tokian?

Ez dut zugan sinesten, Jauna, baina bazara, ezin dizut nire onena eman honela izan ezik: zugan sinesten ez dudala esanez.

Hauxe amodio latz eta gogorra! Hain mingarria zait zuri ezin esana: sinesten dut.

Ez dut zugan sinesten, Jauna, baina, baldin eta bazara, atera nazazu begi-gezur honetatik; erakutsidazu zure aurpegia. Ez kontuan har nire amodioaren zuhurra. Eragizu tai gabe, hitzik gabe, nik neuk esan dezadan: Bazara.

Josep Palau i Fabre (1917 – 2008). Poeta i crític d’art. L’any 1952 va recollir la seva obra poètica en un llibre titulat Poemes de l’alquimista que va anar reelaborant en successives edicions.

Felipe Juaristi (1957) és un escriptor i poeta en èuscar. Obra poètica publicada: Denbora, nostalgia (1985), Hiriaren melankilia (1987), Laino artean zelatari (1993), Galderen geografia (1997), Begi-izaiak (2004) i Piztutako etxea (2014).