Jordi Fornos
Jordi Fornos: tres poemes
HOTEL DARKENABO
Hem deixat de ser naïfs en l’amor.
Encara crepita el làser del disc
—la Piaf s’ha buidat ja, com nosaltres—
i els nostres polsos, fins ara asimptòtics,
s’unten en un liniment abrusat.
Baixen els sorolls de la medina, ara.
Fosos en els arabescos de l’henna,
els arços que han estripat el teu mèlia
suquegen olor de dulça de mel
i és el teu ventre que torna a fer olor
de tarongina. Els teus dits són l’encens
que cremo sobre el meu sexe africà.
L’OPI D’UN HIVERN
Ara, la tarda comença a emmandrir-se
i maduren els gresos adormits.
Per l’opi d’un hivern massa precís,
em perdo pels paratges del teu cos
tan sols amb una brúixola lasciva.
Em pintaré els dits i sabràs on sóc
quan passegi l’alè del meu embat
pels roquissars del teu sexe amatent.
Tinc tants itineraris pendents, sempre…
PTERO
L’aranya de la conversa desfila
la seducció. Secant, em segmentes.
Argumentes, cínic, el teu teatre
amb el sol plaer de la companyia,
amb l’opulència de la semàntica,
amb la gimnàstica de la retòrica.
Però el que vols és sexe. I ella ja ho sap.
Has confós la pràctica i la teòrica.
Sincera mentida de tu mateix,
perdut en la ràbia del tempteig,
t’aferres als arguments com una heura,
exuberant i dispers. Diligent,
se t’esquerda l’èlitre que cobreix
les ales de reserva del fracàs.
I se t’erosiona, mot a mot,
l’optimisme que viola el desert
que t’emmiralla com un tàrtar desvagat.
(L’opi d’un hivern, 2009)
Jordi Fornos (Ribes de Fresser, 1973) ha publicat dos llibres de poemas: L’opi d’un hivern (2009) i La densitat del repòs de la cendra (2012).