Dos poemes d’«Instant», de Wislawa Szymborska, versió catalana de Joanna Bielak

FOTOGRAFIA DE L’11 DE SETEMBRE

Saltaren dels pisos en flames,

un, dos, uns quants més,

de dalt, de baix.

La fotografia els retingué vius

i ara els preserva

sobre la terra, cap a terra.

Cadascun encara està sencer

amb el rostre propi

i la sang ben amagada.

Hi ha prou temps

perquè es despentinin els cabells

perquè de les butxaques caiguin

les claus, la xavalla.

Hi són encara, a l’abast de l’aire,

dins dels límits dels llocs

que s’acaben d’obrir.

Puc fer per ells només dues coses:

descriure aquest vol

i no afegir-hi la darrera frase.

LES TRES PARAULES MÉS ESTRANYES

Quan pronuncio la paraula Futur

la primera síl·laba ja se’n va al passat.

Quan pronuncio la paraula Silenci

el destrueixo.

Quan pronuncio la paraula Res

creo una cosa que no té cabuda en cap inexistència.

Enllaç de la Viquipèdia amb la biografia de la poeta: