“Inventar el naixement”, 2019, de Blanca Llum Vidal.

Blanca Llum Vidal i Joan Magrané Figuera

INVENTAR EL NAIXEMENT

Com qui arrenca amb les mans ginjolers i llapasses,

com qui llepa la terra i la llengua desnia,

com qui vol pau amarga, com qui tomba amenaces,

com qui esberla un miracle: potser així és com paria.

Si naixia un infant no venia amb missatge,

només amb gana, amb set, calabruixa de ser,

amb el nom col·locat ⎯fent d’espill o miratge⎯

i amb un crit mig d’amor i una història per fer.

Si naixia altra cosa, no se sap gaire res:

que fitava un desastre que aturava pels pèls,

que engegava preguntes i respostes de més

o que venia, buit, a fer estralls i a fer cels.

El que sí que se sap és que no se sap qui

va inventar el naixement ni quan ni si té fi.

(Blanca Llum Vidal, setembre de 2019)

Inventar el naixement, 2019, de Joan Magrané Figuera, peça coral a partir del sonet de Blanca Llum Vidal publicat en aquest post, interpretada al Concert de Sant Esteve, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, el 26 de desembre de 2019: