Enric Gall
Tres roses poètiques d’Enric Gall
Cordialment endreço aquest tríptic al bon amic Joan Llambés, qui va tenir l’encert de concedir un premi al tema «Elogi de la rosa», en els II Jocs Florals d’Amics de les Arts, celebrats el dia de la Pasqua de Pentecostés de l’any mil nou-cents quaranta-sis.
Enric Gall
La rosa del teu pit
La rosa del teu pit adolescent
fa olor de mel i ambre,
i tremola una mica quan el vent
vol entrar dins la cambra.
S’amaga cautelosa dins el llit
i la veu que la crida
li diu que obri el portal a mitjanit
que l’abril hi convida.
La rosa del teu pit coneix la veu
i no li fa basarda,
prô es mira dolçament aquella creu
que besa cada tarda.
I a mijanit s’obria el finestró:
un clavell vol entrar-hi.
La rosa del teu pit li fa claror
per entrar al santuari.
La rosa del teu pit es va adormir
quan l’aurora es vestia…
—Quin gust que té d’amor aquest matí!
L’aurora s’enrogia.
La rosa del teu cor
La rosa del teu cor no ha vist el mar,
però sap de les onades;
de les naus que tremolen quan el far
es fon a les mirades.
La rosa del teu cor guia el timó
i se’n va a la deriva
perquè sent una mena de cançó
de rossinyol o griva.
La rosa del teu cor passa cantant
mentre l’amor t’espera.
Té una ala fresca, dolça i pertorbant
Molt fina i molt lleugera.
Quan el maig esbullava el blat més fi
i l’oreig sospirava
i el grill no ens acabava mai de dir
per què sempre cantava,
la rosa del teu cor senyorejà
per damunt de la prada…
I aquella nit les roses van plorar
la mort de l’estimada.
La rosa del teu llavi
La rosa del teu llavi que és tan fi
i alena l’esperança.
L’han servit amb coberts d’or i platí
i té la millor estança.
Pel camí extraviat d’algun pastor
una mà tremolosa
et va collir per fer-ne una cançó
d’amor voluptuosa.
La rosa del teu llavi mig partit
té gust de clavellina
i de l’oreig mig tebi de la nit,
dels somnis de fadrina.
La rosa del teu llavi és complaent
a la tendra mirada
i no defuig la joia del moment
si l’amor l’ha lligada.
La rosa del teu llavi té el perfum
del vol de l’oreneta
que ens ha portat del cel tota la llum
que enlluerna el poeta.
Enric Gall (Terrassa, 1907 – 1971). Els tres poemes publicats pertanyen a un mecanoscrit inèdit. Obra editada: Recull de poesies (1988).
