Enric Casasses
Tres “Cançons d’amor i de revolució”, 2007, d’Enric Casasses
1
LE NOUVEAU MONDE AMOUREUX DE CHARLES FOURIER
o
VERMELLA I NEGRA
La papallona organitza l’univers
la idea és perfectament coherent
deduir l’univers de la papallona concreta és possible i
irrefutable
no ho pot negar ni la papallona aquella
la que es va posar en la blancor lluminosa de la pàgina
del llibre que llegies tot caminant pel turó de
monterols — el nou món amorós —
pures imaginacions eren i són, el llibre
la papallona no
la papallona existeix
i el seu univers existeix
i les pures imaginacions impreses en tinta negra sobre el
blanc esclatant de la pàgina existeixen i el turó i el
noi que les intenta llegir tot caminant — que es
pensa que les està llegint —
però la papallona organitza.
2
QUÈ ÉS CANTAR, QUÈ SÓN LES CANÇONS, EM
PREGUNTAVA JO AMB MOTIU DE L’ANIVERSARI
CINQUANTÈ DE PEP PRATS, MÚSIC I CANÇONISTA, MENTRE
EM VOLTAVA PER LA CLOSCA UNA PETICIÓ DE FELIU
GASULL QUE EM FEIA ENTENDRE QUE EL SILENCI VA
COMENÇAR A EXISTIR DESPRÉS DE LA MÚSICA
Al principi era el vent
fent fressa entre les branques
i ens posem a cantar
i en ser la cançó ordida
el silenci descobríem
i vam saber que som
de l’esperit
de les cançons
del vent d’entre les branques
i amb prou feines ser-hi ara
és més que viure i morir
3
POEMA
-A mi ja van parir-me enamorat
i mai més he parat d’enamorar-me.
-Doncs jo vaig néixer desenamorada
i no he deixat de desenamorar-me.
Pàgina d’Enric Casasses a la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:
https://www.escriptors.cat/autors/casassese/pagina.php?id_sec=3671
Al principi era el vent, coral de Josep Ollé sobre el segon poema publicat en aquesta entrada:
https://soundcloud.com/pax-cor-de-cambra/al-principi-era-el-vent-josep