Quatre poemes de «Sang barata», antologia d’autor, d’Eduard Sanahuja

JO SÓC OMAR KHAYYAM

VI

El teu plaer no el sap
ni el gerani ni el rem.
Bressola’l, fes-lo fort,
fes-ne un vaixell pirata
que naufragui colgat
per onades immenses.
I quan tornis cansat,
abatut i cansat,
perfectament feliç
de ser tu i no ser un altre,
poc et podrà importar
que la lluna et cerqués
inútilment i cega.

(Mirador, 1983)

TROSSOS

VII

No tinguis temptacions de jugador.
Que es reparteixin ells totes les cartes
i totes les victòries importants.
No vulguis competir, perquè perdràs.
Pensa que no n’hi ha prou de ser cavall
per triomfar a la cursa dels cavalls.
Al final de la cursa, de la nostra,
només hi haurà un balanç, dues preguntes:
qui has estimat, qui t’ha estimat a tu.

(En defensa pròpia, 1988)

VIII

Només l’amor pot ofrenar l’encens
que perpetuï el front d’un cos efímer.
L’amor és la premissa dels humans,
l’empremta digital, l’únic destí
que pot salvar les naus mentre les crema.

AMOR A LA SAFOR

VII

Has enterrat un món a les entranyes teves.
Dins del tuf cavernós es rovellen les eines,
s’han pansit sense sol les primaveres verdes,
s’han destenyit els ulls dels fills que no tindrem.

Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953) ha publicat fins ara vuit poemaris. Els primers, El gos del galiot (1981) i Mirador (1983), a Edicions del Mall. Després els seguiren Doble joc (Columna, 1988), amb el qual va guanyar el Premi Vila de Vallirana-Josep M. López Picó, En defensa pròpia (Bromera, 1994), Compàs d’espera (Bromera, 2006), amb el qual va guanyar el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, El llançador d’espases (Pagès Editors, 2013), que va guanyar el Premi Maria Mercè Marçal, el recull antològic triat pel propi autor Sang barata (AdiA edicions, 2015), i Teories del no (Edicions de 1984, 2016), que li va valdre el Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona.