Sis poemes d’Ausiàs March, versions modernes de Dolors Miquel, música de Joan Magrané

 

 

 

 

XXVIII

 

El dia té por de perdre la claror

quan ve la nit que expandeix les tenebres,

pocs éssers vius no tanquen les palpebres,

i a molts malalts els augmenta el dolor.

Els malfactors voldrien que durés

tot l’any per tal de cobrir tot delicte,

en canvi jo, que al turment sóc addicte,

i no faig mal, ja voldria que passés.

 

Perquè de nit faig més que si matés

mil homes bons, sense mercè mostrar,

perquè l’enginy per trair-me el faig nar;

no us penseu que amb llum me n’excusés:

trencant-me el cap, de nit faig nar la pensa

per amb la llum fer-me actes traïdors;

por de morir o viure en estretors

no em treu del cap de fer-me tota ofensa.

 

Plena de seny, l’enteniment em pensa

com pot millor posar-se el llaç d’Amor;

camino dret, sense aturador,

cap a la mort si ningú me’n defensa.

 

 

LXVIII

 

No em passa així com al petit vailet

que va cercant senyor que honors li faci

tenint-lo cald quan el temps tot ho glaci,

fresc, a l’estiu, quan la calor arremet;

i prea en res les virtuts del senyor

i li desplau molt que es comporti així,

veient molt clar que el senyor és mal camí

d’aconseguir tenir un càrrec millor.

 

Jo sóc aquell que en el temps de tempesta,

quan molta gent fa festa a prop dels focs

i puc amb ells tenir els mateixos jocs,

vaig sobre neu, descalç, amb nua testa,

servint senyor que mai va ser vassall

ni tingué en ment de fer mai homenatge;

en tot l’injust tingué el cor salvatge;

només em diu que en rebré un bon detall.

 

Plena de seny, al lleig desig faig tall;

els mals herbots no es fan al meu ribatge;

enteneu doncs que dins el meu coratge

els pensaments no em davallen avall.

 

 

XXIX

 

Talment el brau que fuig cap al desert,

quan és vençut per un que a fugir el força,

no en torna mai fins que ha recobrat força

per destruir aquell per qui la perd,

així de vós allunyar-me em convé,

perquè amb el gest tot coratge m’heu tret;

no tornaré fins que no hagi desfet

la por tan gran que em priva del plaer.

 

 

LXIV

 

El temps és tal que tot animal brut

busca l’Amor, cada un troban l’amar;

el cérvol brau al bosc se sent bramar,

i el seu fer bram per dolç cant és tingut;

agrons i corbs fan melodia i tanta

que el seu semblant, pel delit, enamora;

el rossinyol quan ho veu molt s’enyora

si amb el seu cant l’enamorada espanta.

 

I doncs, si em dolc, tant doldre’m és degut

a veure amats que no poden amar,

i el que és grosser per apte veig passar:

l’Amor fa que no li sigui sabut.

I d’això em ve pietosa complanta

quan desamor m’encega la senyora,

que no coneix el servent que l’adora

ni vol pensar quina és l’amor o quanta.

 

No com aquell que tot el bé ha perdut

jugant-s’ho tot, creient que es lucrarà,

que, amant a vós, guanyés el nostre amar,

no ho he pensat: jo no he així vingut.

Tot nu m’estic: tapat amb grossa manta;

la voluntat me’l té en penyora, Amor,

i només veig com s’adolora el cor

quan Ell no veu que ma fretura és tanta.

 

Lliri entre cards, amb xuts caço la ganta,

i amb petaners la llebre corredora:

les dues prou viuran al món tothora,

i el meu pit flac el Passi de Rams canta.

 

 

LXXXIII

 

Com el malalt que molt temps fa que jau

i un dia vol esforçar-se i llevar,

i no el pot prou la força ajudar,

que, posat dret, de sobte, plegat, cau,

em passa a mi, fent força contra Amor

quan vull seguir el que vol el seny meu;

complir no ho puc perquè la força em treu

el mal extrem que em procura l’Amor.

 

 

LXXX

 

Tot llaurador cobra el seu jornal,

fins l’advocat que perd el guanyat plet.

Jo, per servir l’Amor, quedo desfet

de tot quant tinc: servir de res no em val.

El meu voler l’he fet del seny senyor

veient l’Amor pel meu seny mal servit;

criat l’he fet, i a Déu he negligit,

i fa setze anys que n’espero el guardó.

 

Amor, Amor, poc n’hi ha en vós de poder

per fer a cap altre home així amar;

aneu, aneu la vostra arma a provar

contra aquell que vostre no vol ser!

 

 

Miquel, Dolors. Cap home és visible. Poesia catalana medieval. Edicions 62: Barcelona, 2010.

 

Enllaç a la pàgina d’Ausiàs March de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:

https://www.escriptors.cat/autors/marcha/index.php

 

Enllaç a la biografia de Dolors Miquel a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolors_Miquel_Abell%C3%A0

 

 

Fragments d’Ausiàs March, de Joan Magrané Figuera:

https://soundcloud.com/joan-magrane-figuera/fragments-ausias-march/s-aiAsl

 

Pàgina web de Joan Magrané Figuera:

https://joanmagrane.com/