Dos cants òrfics de Dino Campana, versió catalana d’Arnau Pons

L’ESPERANÇA

(DINS EL TORRENT NOCTURN)

Per l’amor dels poetes

Tu la princesa en el son

De les imatges secretes

Damunt de l’ala encesa del pensament més viu

Dius i redius

Princesa els teus cants

Amb la cabellera Tu, la dels muts cants

Pàl·lid amor dels errants

Sufoca els plors inextingits

Dóna una treva a les amors secretes:

Qui guarda les portes

Taciturnes que la Nit

Ha obert a l’infinit?

Van declinant les hores: amb el somni esvanit

Declina la pàl·lida Sort

Per l’amor dels poetes,

portes obertes de la mort

A l’infinit!

Per l’amor dels poetes,

Tu la princesa, el meu somni esvanit

En els gorgs de la Sort!

EL CANT DE LA TENEBRA

La llum del crepuscle s’atenua:

Esperits inquiets, que sigui dolça la tenebra

Per al cor que ja no estima!

Un remoreig, un remoreig de fonts hem d’escoltar,

Un remoreig, un remoreig de fonts que saben

Un remoreig de fonts que saben que hi ha esperits

Que hi ha esperits que escolten…

Escolta: la llum del crepuscle s’atenua

I per als esperits inquiets és dolça la tenebra:

Escolta: la Sort t’ha vençut:

Per als cors lleugers, però, una altra vida és a les portes:

No hi ha dolçor que pugui igualar-se a la Mort

Prou Prou Prou

Fes cas de qui encara t’engronsa:

Fes cas de la dolça mossa

Que a cau d’orella et diu: Prou Prou

I ara s’eleva i ens deixa

El vent: mira, ja del mar bleixa

I ara sentim com panteixa

El cor que ens ha estimat prou!

Mirem: aquest paisatge

Dels arbres i les aigües ja és nocturn

I mentre el riu se’n va, tot taciturn…

Pum! mama aquell home allí dalt!

Biografia de Dino Campana a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dino_Campana

El poeta italià Dino Campana, autor dels “Cants òrfics”.

“Alguns cants òrfics” (2013). Quartet de corda Nº 2 de Joan Magrané Figuera:

https://soundcloud.com/joan-magrane-figuera/alguns-cants-rfics-2013