Àlvar Masllorens
Tres poemes “D’enyor, amor i altres paisatges”, 2019, d’Àlvar Masllorens.
L’altre
A partir d’una obra d’Emma Sabadell
L’espill és el miratge que obre els teus interrogants.
Si el món i tu sou la mateixa cosa, què et nodreix
i què li restitueixes? De què són fets
els pensaments i els actes que en deriven?
Visitarem de nou el silenci de la nit i
enterrarem les mans per extreure’n saba nova,
assaborint l’instant de fer renéixer els mots,
la llum que la pedra il·lumina.
I continuar cercant.
L’altre és en tu, car sou el mateix fang.
L’hora de les mirades perdudes
A partir d’Edward Hopper
Ara és l’hora de les mirades perdudes.
De les mirades que solquen el fum i traspassen
les ampolles arrenglerades amb desgana, fins enlloc.
Fent temps per no tornar a la llar o ningú no espera,
o qui espera no vol ser retrobat.
Ara és l’hora de les mirades perdudes
sense nord ni fi, de converses banals evitades,
d’altres rondes per a un, el qui paga.
El qui amb mandra sortirà del cafè
per tornar mansament a la llar, on no evitarà
les converses banals, enverinades.
Terra
Trepitgem amb fermesa
la terra que ens nodreix
i compartim, fang que
som d’una mà inexistent,
horitzó llunyà d’un déu
irat i venjatiu.
Colgats pels llots,
esdevindrem de nou
la pols d’on provenim.
MASLLORENS, Àlvar. D’enyor, amor i altres paisatges. La Temerària: Terrassa, 2019.
