Monthly Archives: març 2020
“Les set fulles del faig”, de Josep Carner. Versió parcial italiana de Pier Paolo Pasolini.
LES SET FULLES DEL FAIG
Set fulles com de foc hi havia en ta brancada,
talment set flors suaus,
oh faig, a tret d’hivern; els dèiem jo i l’amada
els set adéu-siaus.
Devers un núvol d’or fugia la primera
al grat dels remolins,
creguda d’empaitar remota polseguera
amb d’altres fulles dins.
Cercant la pietat, una altra anà vers l’ombra
d’un portaló xaruc;
la vella, entre viltats, ajeia a cops d’escombra
l’auguri malastruc.
Una altra es va pagar d’un arreplec de fulles,
enyor dels dies bells;
un agre fumerol muntà de les despulles
abans palau d’ocells.
– Oh terra –l’altra féu–, oh mare, arreu estesa,
colliu, alat, mon cos!–
I en un trontoll dormit la va colgar malmesa
el bou sota un terròs.
Brunzia la vinent: –A un arbre de mig aire
encar daria esclat–.
I anava en giravolts a son turment, al caire
d’un arç enverinat.
Una altra malmorí per veure’s tot el dia;
i, ja en el regueró,
veié només l’abís del cel que l’atuïa,
i, ella mateixa, no.
La fulla que era, just, al cim de la brancada
la meva amor sotjà.
Entre son cos i el meu lliscava refiada
i ja no va passar.
LE SETTE FOGLIE ROSSE
Sette foglie come di fuoco erano nella tua frasca
come sette fiori solatii,
l’inverno era vicino, o faggio e io e l’amata
ci dicevamo i sette addii.
Verso una nuvola d’oro la prima fuggiva
[…] di mulinelli
credendo d’inseguire una lontana folata
cola delle sue sorelle.
Cercando pietà un’altra vorticò verso l’ombra
di un portico cadente;
la vecchia, per viltà, spazzò il malaugurio
[…]