Calipso, visions de Mercè Rodoreda i de W.H.Auden

Plany de Calipso

Jo veig la teva terra nua i roent, deserta,

vora la mar en fúria sota un penya-segat,

el teu palau de pedra com una boca oberta

i l’erm on brunz la vespa i on famejà el ramat.

Jo sóc allò que es deixa, allò que fuig i passa:

l’oreig entre les fulles, l’estel que ha desistit,

el doll que riu i plora i aquella tendra massa

dels xuclamels que aturen un instant més la nit.

T’he volgut meu per sempre, cansat de mar i onada,

segur en la meva carn, corba i mel exaltada,

estranger que t’entornes cap a la teva mort.

Ara voldria ésser lleó que juga i mata

o l’olivera immòbil en son furor retort,

però al pit m’agonitza un escorpí escarlata.

MERCÈ RODOREDA

Enllaç a la biografia de la pàgina de l’autora de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:

Calipso

Conductor, vés més de pressa, vés com un llamp

per la línia de Springfield sota aquest sol brillant.

Vola com un avió, prem l’accelerador ben fort

fins que frenis a l’Estació Central de Nova York.

Perquè allà, enmig de la sala d’espera, segur

que hi haurà aquell que estimo més que ningú.

Si ell no hi és just quan jo arribi a la ciutat,

em quedaré a la vorera amb cara d’haver plorat.

Perquè ell és aquell que m’agrada contemplar,

de més gentil i perfecte cap altre no n’hi ha.

M’agafa la mà i em diu que està enamorat,

cosa que trobo una admirable peculiaritat!

Als costats de la via els boscos són verds i brillants,

els arbres tenen els seus amors, però no tan semblants.

En canvi, al pobre banquer gras assegut al reservat

només l’estimava el cigar que s’ha fumat.

Si jo fos cap de l’Església o de l’Estat, posem per cas,

els diria: “Espereu-me, que m’empolvoro el nas”.

Perquè l’amor és més important i fins pot

ser més poderós que un polític o un sacerdot.

W.H. AUDEN (versió poètica catalana de Marcel Riera)

Enllaç de la biografia del poeta a la Viquipèdia: