“Novetat en la nit”, de Josep Carner

NOVETAT EN LA NIT (de L’oreig entre les canyes, 1920)

¿Per què t’estamordeixes, nit caiguda,

quan el món es diria incorporal?

El senyal de les coses es trasmuda:

l’ocell és més petit, l’arbre és més alt.

Pobla l’espai una invisible raça

i la lluna ens governa l’esperit.

Amb un ressò comenta nostra passa

el sòl que ara mateix hem percudit.

Arreu canvia les lliçons sabudes

l’hora lleugera de l’amor que ve.

Tenim esguards i veus inconegudes:

tu i jo som nous, i el nostre bes també.

Enllaç a la pàgina de Josep Carner de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:

https://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

La nit transfigurada, d’Arnold Schoenberg: