«Entre cel i terra», un poema d’Àngel Carbonell

Entre cel i terra

Entre cel i terra, als arbres,
tan animals com els altres,
vivíem a casa nostra.

Perduda, l’hem canviada,
prô n’hem exclòs tots els altres
per poder-ne viure en pau,
sense pau i molt més pobres,
hi veiem clar o no, més sols.

Extraviats i espantats,
la selva clara temem
més que el nostre laberint.

Empaitem la llum, oh sí,
i vivim enlluernats
pel miralleig en la fosca.

No veiem que hem de tornar
a casa, entre cel i terra.

Vilatrista, 8 de desembre de 2016

Àngel Carbonell (Terrassa, 1972). Admirador de poetes com Ungaretti o el mateix Miquel Àngel, ha volgut fer-se’ls més seus traduint-ne nombrosos poemes. La seva poesia reflexa aquestes veus i les d’altres poetes com Safo, Kavafis, Maragall o Blai Bonet. Obra poètica publicada: L’instant és tot (2016).