Monthly Archives: agost 2015
«Emmudien les bèsties», un poema d’Agustí Bartra
Emmudien les bèsties
A Joan Maria Puigvert
Emmudien les bèsties, aterrides i atònites,
davant el so que el món encara no acceptava
un sentit i una música que eren pont i aliança,
mineral arrencat de les fosques esquerdes,
dels filons de les sangs i les mines de l’ànima.
Sobre camins perduts tremolaven estrelles,
tot el raïm del cel que al cup nocturn baixava,
i als prats de les esperes els pollancs oferien
al núbil pleniluni un jaç dret de dolcesa.
Bartra cantava, sol, als molins de l’exili:
molia el seu blat dur, ordenava farines
per posar vels de núvia a les hores rocoses
o coïa al seu cor les fogasses de vidre
que el futur llescaria…
El poeta cantava, ple de llum i sense àgora,
enmig de la sordesa dels anys de feixucs ídols,
i era el cant que immolava amb sa boca madura.
Només el vent sabia, entorn de les llanternes,
que l’arrel no està sola ensorrada en la terra:
des del seu somni crida els ocells a les branques.
Sobreeixia del cant un gran batec d’entranyes,
i el silenci escoltava amb orelles de molsa
com es badava el cor de la metamorfosi,
i sorgien columnes de la veu i la lira,
i avançava, clarós, el genoll de la vida…
Emmudien les bèsties, aterrides i atònites,
davant el so que el món encara no acceptava.
¿És que un home podia acabar la discòrdia
entre la mort tenaç i la rosa invencible?
L’esperit acatava servituds de la terra?
Lluitaven verbs i noms a l’era del poeta.
Un vent. Un déu, potser. I titil·lava un astre
a la sageta obscura que vibrava clavada
al ventre bategant de la muntanya…
La fulla que tremola (2009)
Agustí Bartra Agustí Bartra (1908-1982). Poeta, narrador, dramaturg i traductor. Va néixer a Barcelona i passà part de la seva infància a Sabadell. L’any 1934 va guanyar un concurs de contes socials i poc temps després va començar a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.
Va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà i s’exilià a la primeria de 1939. Va passar per diversos camps de refugiats abans d’arribar a Roissy-en Brie (París), on conegué l’escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills. L’any 1940 van marxar cap a la República Dominicana i posteriorment a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili. Així mateix també féu llargues estades als Estats Units, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963.
L’any 1970 va retornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa, on morí el 7 de juliol de 1982.
