Tres poemes de «Quatre arbres» (2016), de n’Empar Sáez
OBSERVES EL MEU COS
Observes el meu cos,
cal·ligrafia oscil·lant
penjada entre la carn i la conquesta de la terra.
Llegeixes la voluptuosa i perfumada
paraula des d’on neixo,
per l’ombra lleugera del traç.
Sota les fulles pàl·lides d’aquest
arbre em trobaràs,
amb els peus calçats en terra,
creixent amunt, cercant veus i vents.
Ajaguda damunt les formes
sense vels
que albires, o com la dona nua que
transita fixament damunt les pàgines.
MULLES ELS DITS…
Mulles els dits en el fang i traces un cercle perfecte. A dins hi poses la claror del llamp, l’esbós de quatre arbres que cerquen el compàs del bosc. Dibuixes dues llunes i una dona. Ella es pentina la cabellera bruna d’infinita llargària. En el seu rostre de vidre blanc es cargola la pluja. Dels cabells ondulants brollen peixos i ocells blaus, creixen viaranys de nit i ecos de silenci. Inesperadament, entre els flocs negres emergeixen els dits del primer home, les seves mans…; lentament es conforma l’entramat d’ossos, el cos, la set i la seva fam.
Ara deixes volar l’esfera, i va girant.
NO RESPIRIS
No respiris.
Atura qualsevol moviment;
balanceig conscient o inconscient.
Pren la pausa suspesa
en la planura del no-res.
Aferma infinituds rodaires,
errabundes mudeses,
atura’t en la branca de la teva llum.
Ara respira.
Sent com creix el món endins,
com es curulla de vent la teva casa,
com es dissolen els núvols
i es fonen les veus de l’aire:
una volior de paraules no dites,
la fragilitat inaudible de tot.
Empar Sáez va néixer a Pertuis, la Provença, el 1963, i viu a Terrassa. És un dels membres fundadors del grup de poesia Reversos, que organitza recitals i altres actes poètics a l’Espai Vilaweb de Barcelona, en coordina les activitats des de 2012. Ha publicat fins ara dos poemaris: Dona i ocell (Edicions de la Guerra – Editorial Denes, 2014) i Quatre arbres (Viena Edicions, 2016); pels quals ha rebut respectivament els següents premis, XXXI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi i el XXXIX Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana.
Deixa un comentari