Sis poemes de “Reixes de llengua”, 1959, de Paul Celan. Versió catalana d’Arnau Pons
SOTA UNA IMATGE
Ones de blat i al damunt l’oronejar dels corbs.
De quin cel, el blau? Del de baix? De dalt?
Llançada tard, la fletxa des de l’ànima.
La que xiula més fort. Tan roent, tan a prop. Tots dos mons.
FLOR
La pedra.
La pedra dins l’aire, que jo vaig seguir.
El teu ull, tan cec com la pedra.
Vàrem ser
mans,
vàrem pouar les tenebres fins a buidar-les, descobrírem
la paraula que va pujar per l’estiu:
Flor.
Flor -una paraula de cecs.
El teu ull i el meu ull:
s’encarreguen
de l’aigua.
Creixement.
Fulla a fulla engruixa
les parets del cor.
Encara una paraula, com aquesta, i els martells
es gronxaran a l’aire lliure.
NIT
Còdols i gravam. I un so de dernes, fi,
com uns mots de coratge oferts per l’hora.
Bescanvi d’ulls, finalment, a destemps:
a prova d’imatge,
lignificada,
la pell de la retina -:
el signe d’eternitat.
Pensable:
a dalt, dins barnilles del món,
semblant a una estrella,
el roig de dues boques.
Audible (abans de l’alba?): una pedra
que n’ha pres l’altra per blanc.
CAP A LA LLUNYANIA
Mudesa, de nou, espaiosa, una casa -:
vine, tindràs on habitar.
Hores, esglaonades amb maleïda bellesa: abastable
un refugi, l’indret de llibertat.
Més tallant que mai l’aire que queda: alenaràs,
alenaràs i seràs tu.
UN ULL, OBERT
Hores, color de maig, fresques.
Allò que ja no es pot anomenar, cremant,
audible dins la boca.
Veu de Ningú, un altre cop.
Fondària adolorida de la nina de l’ull:
la parpella
no destorba el camí, la pestanya
no compta allò que hi entra.
La llàgrima, a mitges,
la lent més nítida, mòbil,
et porta les imatges.
INFORME D’ESTIU
Ja no més trepitjat, el
tapís de tem, esquivat amb les passes.
Una línia en blanc, posada de través
dins la landa dels brucs, amb les flors en campana.
Res portat a la zona d’esqueixos del vent.
Un altre cop encontres amb
paraules aïllades com:
pedraplè, herbafam, temps.
Paul Celan, 1967
Enllaç a la biografia de Paul Celan a la Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Celan
Lichtzwang (1975-76), de Wolfgang Rihm, música per a violí i orquestra In Memoriam Paul Celan:
Deixa un comentari