Roser López Monsò: quatre poemes

 

AL PALMELL DEL COR

 

Al palmell del cor

et llegiran la vida

i la mort

a l’oliverar de plata.

 

Ploren les cintes verdes

a la finestra de l’aigua.

 

Al solc del cor

et llegiran la nit

i la terra eixuta

et vestiran de dol

i et cantaran la lluna.

 

Ploren els geranis vells

a la finestra del sol.

 

 

SOL DE LLUNES

 

Sol de llunes:

quatre botons

per descordar

quatre petons

per despullar

la lluna blanca

 

Baixes l’afrau:

palmes pentinen

l’aire de plom

la seda al cos

salabror als llavis

i un gust de blau.

 

 

LLIRI D’AIGUA

 

En tu

l’aigua del cel

guarda el gust

del silenci primigeni:

galtes de llet

o un àngel distret

vestit de dona.

 

En tu

s’ofega l’hora dolça

perduda entre llençols:

línia prodigiosa

o perfecció mutilada

anafil d’aigua.

 

 

LLUNA BUIDA

 

Nit fosca i lluna per estrenar

badall tancat, plata robada

caramel de regalèssia i pinyol de nata

dolça penyora de l’amor.

 

Nit fosca i lluna seca

piga sense piga, taca tacada

llum fos, cuca gastada

trista penyora de la mort.

 

(Al palmell de cor, 2002)

 

 

Roser López Monsò va néixer l’any 1973 a Terrassa.

Artista plàstica tèxtil i escriptora. Ha publicat llibres tècnics, artístics, historiogràfics i de narrativa per a infants; i la plaquette de poesia Al palmell del cor (2000).