“Rams de flors”, de Kavafis, i “Parasceve” (un fragment), de Blai Bonet

Rams de flors

Donzell, estramoni, i jusquiam,

acònit, el·lèbor, i cicuta –

totes les amargors i els verins –

donaran les seves fulles i les terribles flors

perquè es facin els grans rams de flors

que seran col·locats  sobre el resplendent altar –

ah, el brillant altar de pedra de Malaquita –

de la Passió terrible i bellíssima.

(1897)

Konstandinos P. Kavafis. Versió catalana d’Antoni Avellà i Bartomeu Garcés

Parasceve

Lamentació

No me talleu els brots del meu dolor.

Deixau-me omplir la boca de donzell.

Segau-me els cascavells de glòria antiga

i les flautes collides a dins l’aire.

Despullau-me la meva pell cremada

de les fines camises de lli blanc.

Que resti com un mort estès, fet pedra,

en llarga quietud dura d’altar.

No puc parlar, que tinc la meva boca

-urna de sol ponent, flors de safrà-

inflada de tant glopejar la deixa

de l’Amat: blanca lluna del seu cel…

Blai Bonet

Biografies de Kavafis i de Blai Bonet a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Konstandinos_Petru_Kavafis

https://ca.wikipedia.org/wiki/Blai_Bonet_i_Rigo