Jordi Badiella: cinc poemes

Al bell mig del barri xinès,

flamejant dalt d’un edifici,

unes lletres pregonen: Sony.

Rere les finestres enceses

tota una colònia envelleix

sota l’auspici d’aquest déu.

Els gots esbandien un dring,

feliç entre glops de licor,

i les mans i els rostres dansaven

ignorant el confinament.

No lluny d’allí un ocell captiu

s’imaginava fendint l’aire.

Els llavis del vellard pensiu

s’estremiren lleugerament

quan resplendí un estel fugaç

i es congrià al cel un presagi.

A la cambra el cor del rellotge

acompanyava el breu respit.

Va ser el vol d’una papallona

blanca quan feia gasolina

en una vella estació Shell.

Empal·lidí i amb ulls atònits

es disposà a contemplar

com se li escapava la vida.

Allí, enmig del cel encès

i el fiord blavós, al capvespre,

es tapa amb les mans les orelles

i espaordit ens mira als ulls.

Allí, on la natura crida

enfurida a l’orgull dels homes.

(Xop Suei, 1995)

Entre els anys 1933 i 1995 tots els poemes de Xop Suei (Barcelona, 1995) van ser cal·ligrafiats en sobres postals per l’autor i es van enviar a diverses persones des de diferents ciutats: «Al bell mig del barri xinès…», a Paco Guillém, in memoriam, des de Surat. «Els gots esbandien un dring…», a Rafael Travieso, in memoriam, des de Nova York. «Els llavis del vellard pensiu…», a Anna Clariana i Cesc Jordan, des de Palm Beach. «Va ser el vol d’una papallona…», a Montserrat Martínez, des de La Habana. «Allí, enmig del cel encès…», a Jordi F. Fernández, des d’Oslo.

Jordi Badiella (Terrassa, 1960). Llicenciat en Filologia Catalana i Diploma d’Estudis Avançats per la Universitat de Barcelona. Professor de llengua catalana i literatura a l’ensenyament secundari. Ha fet exposicions de poesia visual i ha publicat poesia i estudis sobre literatura. La seva obra visual forma part de les col·leccions del Museu de Terrassa i de la Fundació Guillem Viladot d’Agramunt.