Dos poemes d’«Itineraris poètics», d’en Pep Cortès, XI Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2014

24

El poeta no menteix.
Esplugues secretes amaguen
el so, la veu, el poema.
Ell furga en el cor de la nit.
S’estremeix, es commou i contempla
com flueix la paraula.

broixa de llum

per traspassar la hipnosi

la veu

s’allita

47

Qui vol parlar de Déu i glossa el cel
és que menteix. Qui vol evocar Déu
sense mentir, ha de parlar de l’home,
de l’home i del seu món, i del plaer,
o bé si ho prefereix, i és prou sincer,
de l’home i del seu mal, del sofriment.

Qui vol parlar de Déu no ha de resar,
ni cloure els ulls ni furgar més enllà
del que té ben a prop i al seu abast.
Si un vol parlar de Déu, o amb Déu,
cal que amb humilitat prengui un mirall
i cerqui en els seus ulls l’eternitat!

senders inhòspits                        botjars

pels caramulls dels tucs

passeres                        del sotabosc

per damunt de les cingleres

on els déus                    van besar el cel

presències intangibles

Pep Cortès (Terrassa, 1950), resident a Vacarisses, pintor i poeta, ha exposat la seva pintura en diverses ocasions en aquestes poblacions i ha publicat fins ara els poemaris Fer camí (2010) i Itineraris poètics (2015), guanyador de l’onzè Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra el 2014, i la plaquette Viatge a la llibertat (2012).