Quatre epigrames de l’Antologia Grega

Les flors (Llibre XII, 8), d’Estrató de Sardes

Passava per allà on són els floristes i em vaig fixar en un noi

que trenava garlandes de flors.

No me’n vaig escapar i em vaig aturar, demanant-li dolçament:

«Vens la teva flor? Quant en demanes?».

Els colors li van pujar més que a les roses i va acalar el cap

tot dient: «Fuig, que no et vegi el pare!».

Jo, per dissimular, li vaig comprar garlandes, i en vaig guarnir

els déus, a casa, pregant pel noi.

Bretxa (Llibre V, 78), de Plató el còmic

Tenia l’ànima als llavis mentre besava Agató:

pobra, emergia per transvasar-se.

El noi fatal (Llibre V, 122), de Diodor

Tot i que creguis que en Clini, fill de Megístocles,

és més preciós que tots dos ulls,

tot i que surti esplèndid del bany de les Gràcies,

no el festegis, que en trasbalsa molts,

i no és fàcil, perquè la sap llarga en amors.

No burxis el foc, desgraciat!

El cínic (Llibre VI, 293), de Leònides de Tàrent

Són, Cíprida augusta, les despulles del cínic Sòcares

aquest bastó, les sandàlies, el matràs

brut de greix i les restes d’aquesta bossa foradada,

tota plena d’una saviesa caduca.

El gentil Ròdone les va posar entre els fistons de l’atri,

quan va enredar el vell pedant a la seva xarxa.

L’Antologia Grega és una col·lecció de 6000 poemes, la majoria dels quals epigrames, en grec clàssic, dels segles IV a. C. a VI d. C., abastant poesia escrita des del període clàssic fins al bizantí de la literatura grega. Cobreix una gran varietat de temes i estils i hi ha representats fins a 300 poetes clàssics grecs. La qualitat és variable però moltes de les peces són de les millors d’aquesta literatura. La majoria venen d’un manuscrit compilat el segle X i complementat el segle XIII pel monjo Planudes, l’Antologia Palatina, així anomenat perquè va pertànyer a la biblioteca dels electors palatins, a Heidelberg.

Àngel Carbonell és el responsable de les versions poètiques d’aquests quatre epigrames, admetent que no són versions directes del grec, sinó que les ha realitzat a partir de versions poètiques directes en italià i en portuguès.

Lawrence Alma-Tadema: Sappho and Alcaeus, 1881