Cinc poemes i un haikú de Felícia Fuster

POC

Que poca cosa
és tot. I jo voldria
ser mar, donar-te,
pinyó madur, la vida,
en la meva clofolla.

AMB TINTA ROJA

Com una ombrel·la
t’obro la meva veu sota dels núvols
i m’empasso la neu        per fer-me forta
escric les notes
del vent
i canto amb tinta roja

JA SÓC

Amb quina ratlla
demà faré camí        amb quin desfici
sabré temptar la sang         i també l’aigua
Perquè tu em sentis
ja sóc
ja em percudeix la pluja

                              EL VERB      EL VENT       

El Temps

El Vent        La Sorra

 El Verb

Acció        Damunt del verb camino
Esborro amb vent la roca Sàfica
des d’on es feia el salt profund

Ocells remots s’enfilen pels meus braços
notes de l’aire en clau de sol

Amb veu amb vent el cant s’aixeca
Amb sorra i verb la pàgina        Amb verb

                                Amb Verb        Amb Vent

El Vent regira

I qui sap qui        amb Verb

 ho gira tot

        NOMÉS

                            Es temps de sorra
És el temps del silenci del cargol marí
que sembla que enraoni avançant
el llenguatge insonor
dels fantasmes

Només mirant enrere
li sabré contestar preguntes bàrbares
amb l’índex trèmol i un rogall
de claror        endintsant-me
pedra de llum         en la
perplexitat mòbil
de l’aigua

QUI GOSA BEURE

Qui gosa beure
l’aigua del pou         burxada
De nit         la Lluna

Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 1921 – París 2012). Poeta, pintora i traductora. Obra poètica publicada: Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984), Aquelles cordes del vent (1987), I encara (1987), Au bout des os au bout des mots (1989), Passarel·les/Mosaïques (1992), Versió original (1996), Sorra de temps absent (1998) i Postals no escrites (2001).