Poesia
Roser López Monsò: quatre poemes
AL PALMELL DEL COR
Al palmell del cor
et llegiran la vida
i la mort
a l’oliverar de plata.
Ploren les cintes verdes
a la finestra de l’aigua.
Al solc del cor
et llegiran la nit
i la terra eixuta
et vestiran de dol
i et cantaran la lluna.
Ploren els geranis vells
a la finestra del sol.
SOL DE LLUNES
Sol de llunes:
quatre botons
per descordar
quatre petons
per despullar
la lluna blanca
Baixes l’afrau:
palmes pentinen
l’aire de plom
la seda al cos
salabror als llavis
i un gust de blau.
LLIRI D’AIGUA
En tu
l’aigua del cel
guarda el gust
del silenci primigeni:
galtes de llet
o un àngel distret
vestit de dona.
En tu
s’ofega l’hora dolça
perduda entre llençols:
línia prodigiosa
o perfecció mutilada
anafil d’aigua.
LLUNA BUIDA
Nit fosca i lluna per estrenar
badall tancat, plata robada
caramel de regalèssia i pinyol de nata
dolça penyora de l’amor.
Nit fosca i lluna seca
piga sense piga, taca tacada
llum fos, cuca gastada
trista penyora de la mort.
(Al palmell de cor, 2002)
Roser López Monsò va néixer l’any 1973 a Terrassa.
Artista plàstica tèxtil i escriptora. Ha publicat llibres tècnics, artístics, historiogràfics i de narrativa per a infants; i la plaquette de poesia Al palmell del cor (2000).