Cinc poemes de “Carn crua”, de Joan Josep Barceló i Bauçà
càpsules analgèsiques de pols esperpèntica
l’aire
té el perfum del vi cuit.
la pell,
del vi dolç.
més enfora,
la llum
és el sabor fred
de l’espasa.
hipòtesi d’idees furtives
la seducció dels innocents
no té velocitat definida,
és l’experiment específic d’un àmbit subtil.
has volgut acaronar la deessa de l’amor i la bellesa
per a gaudir d’ella.
has desitjat besar el déu de la guerra
per fornicar amb ell.
de la sort i del rescat, anar amb prudència.
del perill
no se n’escapa ningú.
arqueologia del pleniluni cíclic de la lluna
m’he enfonsat en la liqüefacció
del plom mastegat
travessant el silenci del temps dels records.
m’he begut tot el blau de la calma
per sobreviure als abismes dels somnis.
defujo les contrasenyes,
la posició
de totes les coses és arbitrària.
àcrates en comportament el·líptic
el món es desfà, a poc a poc,
mentre es modelen els membres.
els homes tenim
les ales rompudes pel vent.
instàncies orgàniques de la insídia arterial
sense el permís de l’oracle,
sentirem l’aroma
del baix ventre femení,
serà el llenguatge
que neix de l’audàcia.
el cau és agrícola,
s’acreix en els brancals esqueixats
d’una cúspide anacrònica.
“Carn crua”, vídeo-poema, per Sergi Garcia
Enllaç a la pàgina del poeta a la web d’adia Edicions:
http://www.adiaedicions.com/autors/joan-josep-barcelo-i-bauca/