L’Ulisses de Robert Graves, versió catalana de Josep Ma. Jaumà

ULISSES

Al batzegat Ulisses, mai no prou satisfet

amb les dones, tant si eren muller com prostituta,

Penèlope o Circe venien a ser el mateix:

en tant que meuca, l’una li oferia lascívia,

i l’altra, en tant que esposa, li parí un semidéu.

Les seves mutacions li aterrien el camí:

eren esculls de xoc, eren les Simplègades,

i Escil·la i Caribdis eren elles també;

tan prompte eren tempestes glaçant un mar d’escuma

com les illes del lotus d’embriac endolciment.

Se li multiplicaven en munions de sirenes

i per por, previngut, es lligà ben lligat

de mans i peus, immòbil, a l’arbre de la nau,

però amb l’oïda oberta per sentir llurs cançons,

gemegant i suant fins haver-les passat.

Una, dues i moltes: la carn el tornà cec,

la carn era un plaer sols en l’instant de l’acte,

la carn fixava un únic propòsit a la ment…

i el triomf de la carn més tard li descobria

els mateixos terrors, els mateixos turments.

Era astut i enginyós i molt anomenat,

tota filla de rei el volia per a ella,

però no se’l podia ni perdre ni guanyar.

Tot país li era Ítaca: batzegat per l’amor,

odiava el frau, però no volia dormir sol.

(traducció de Josep Ma. Jaumà)

Enllaços a les biografies de Robert Graves i de Josep Ma. Jaumà:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Graves

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jaum%C3%A0_i_Must%C3%A9