Lluís Felip: tres poemes escrits als Ancares

PAN DO ZARCO

Com cetacis jacents a la platja darrera,

els cossos esventrats, la carnadura erta,

hem pujat als emprius i hem trobat les cabanes.

S’han desfet les gavelles del sostre; al ras,

l’embigat ha cedit sota l’urc d’animàlies:

Un costellam escarit que vol fer-se terra

i entre esbarzers, els carreus curulls d’escurçons

resta només sota aquesta volta del cel

tan ampla i tan pura que desempara.

Pan do Zarco, 1998

PASSEIG

Camí avall.

S’esfilagarsen els xiscles de gaites

i l’esquerdís de sonalls per l’aire nocturn.

Hi ha una vira finíssima d’un roig esmorteït

ponent enllà on la terra s’aplana.

Aquí, la sèquia és negra i s’arreceren les lluernes a l’ortigar.

A llevant, els grops dels cims congrien la fosca:

a l’aguait reposa la bèstia al cau.

Piornedo de Ancares, agost 2012

MUSTALLAR (I)

Cap al tard reverbera la mallada

amb rellums melats i silencis autumnals.

Rost avall es desfà el sender entre codines

—fresseja el bestiar ocult a les ginestes

i sota el boix grèvol, l’espectre del gall fer—.

A les fondalades la tarda s’adormissa

i es deixondeix l’esvoranc de la nit.

Sempre, però, el ponent purpuri enlluerna

de la finestra de la cambra estant.

Piornedo, camí del Mustallar, 1998…

Lluís Felip (Terrassa, 1963), artesà. Ha commòs més d’una pedra i ha fet ballar cabretes des del seu recés en una vall pirinenca. No és un bell final, però és un final harmònic.