“Käthe Kollwitz” (un fragment), de Muriel Rukeyser. Versió catalana de Montserrat Abelló.

 

 

I

 

Sostinguda entre guerres

la meva vida

entre guerres, les mans enormes d’un món de mort

la meva vida

escolta la teva.

 

El rostre dels que pateixen

al carrer, cada dia,

la seva vida que es mostra

a través dels cossos

una mirada com música

el mirar revolucionari

que diu       Jo sóc el món

per canviar el món

la meva vida

és per estimar per patir la música

per fixar el seu retrat

com una pàgina del món

la més commovedora la més viva

Pasqua i os

i Faust caminant per entre les flors del món

i l’infant vivent dins de la dona que viu, música de l’home,

i la mort sostenint la meva vida entre mans enormes

les mans de la vida que persisteix

que pateix els dons i la bogeria d’una vida completa, a la terra, en el nostre temps,

i a través de la meva vida, a través dels meus ulls, a través dels meus braços i mans

poder oferir el rostre d’aquesta música en un retrat a l’espera

d’aquella persona desconeguda

sostinguda entre dues mans, tu.