Jordi Badiella: cinc poemes
Al bell mig del barri xinès,
flamejant dalt d’un edifici,
unes lletres pregonen: Sony.
Rere les finestres enceses
tota una colònia envelleix
sota l’auspici d’aquest déu.
Els gots esbandien un dring,
feliç entre glops de licor,
i les mans i els rostres dansaven
ignorant el confinament.
No lluny d’allí un ocell captiu
s’imaginava fendint l’aire.
Els llavis del vellard pensiu
s’estremiren lleugerament
quan resplendí un estel fugaç
i es congrià al cel un presagi.
A la cambra el cor del rellotge
acompanyava el breu respit.
Va ser el vol d’una papallona
blanca quan feia gasolina
en una vella estació Shell.
Empal·lidí i amb ulls atònits
es disposà a contemplar
com se li escapava la vida.
Allí, enmig del cel encès
i el fiord blavós, al capvespre,
es tapa amb les mans les orelles
i espaordit ens mira als ulls.
Allí, on la natura crida
enfurida a l’orgull dels homes.
(Xop Suei, 1995)
Entre els anys 1933 i 1995 tots els poemes de Xop Suei (Barcelona, 1995) van ser cal·ligrafiats en sobres postals per l’autor i es van enviar a diverses persones des de diferents ciutats: «Al bell mig del barri xinès…», a Paco Guillém, in memoriam, des de Surat. «Els gots esbandien un dring…», a Rafael Travieso, in memoriam, des de Nova York. «Els llavis del vellard pensiu…», a Anna Clariana i Cesc Jordan, des de Palm Beach. «Va ser el vol d’una papallona…», a Montserrat Martínez, des de La Habana. «Allí, enmig del cel encès…», a Jordi F. Fernández, des d’Oslo.
Jordi Badiella (Terrassa, 1960). Llicenciat en Filologia Catalana i Diploma d’Estudis Avançats per la Universitat de Barcelona. Professor de llengua catalana i literatura a l’ensenyament secundari. Ha fet exposicions de poesia visual i ha publicat poesia i estudis sobre literatura. La seva obra visual forma part de les col·leccions del Museu de Terrassa i de la Fundació Guillem Viladot d’Agramunt.
Deixa un comentari