Joan Vergés: tres poemes traduïts al castellà

 

DIGUEU-M’HO TOT

 

Digueu-m’ho tot: com pot fer créixer el vent

al cor obscur d’una altra soledat

l’arbre nu de nosaltres,

terra adormida, cel emboirat per sempre?

 

He vist volar un ocell

allà on s’alçaven les meves mans

més altes que cap somni, comiat de la llum,

comiat del somriure dels matins.

 

Digueu-m’ho tot.

Em responen només

rostres decapitats,

ninots que el temps ha mutilat,

jo i els meus somnis i tots nosaltres,

sense lluita, ni crit, ni claror de records,

i flors que s’han obert en la tenebra.

 

DECÍDMELO TODO

 

Decídmelo todo: ¿cómo puede hacer crecer el viento

en el corazón obscuro de otra soledad

el árbol desnudo de nosotros,

tierra dormida,

cielo nublado por siempre?

 

He visto volar un pájaro

allí donde se alzaban mis manos

más altas que sueño alguno,

adiós a la luz,

adiós a la sonrisa de las mañanas.

 

Decídmelo todo.

Me responden tan sólo

rostros decapitados,

peleles que el tiempo ha mutilado,

yo y mis sueños y todos nosotros,

sin lucha, ni grito, ni resplandor de recuerdos,

y flores que se han abierto en las tinieblas.

 

(Com un bosc silenciós, 2007)

 

 

T’ANOMENO TRISTESA

 

T’anomeno tristesa

i potser ets una dolça

claror d’infant

que encara m’acompanya.

 

T’anomeno record

i potser ets un paisatge

que ja neix somiat

i sóc jo qui m’esfullo,

verd d’aquells arbres,

consol del primer amor.

 

Tan fàcil és morir

com adormir-se a l’alba

amb la pluja i llum a dins

ara que començàvem

a mirar-nos als ulls.

 

TE LLAMO TRISTEZA

 

Te llamo tristeza

y quizá eres un dulce

resplandor de niño

que todavía me acompañas.

 

Te llamo recuerdo

y quizá eres un paisaje

que ya nace soñado

y soy yo el que me deshojo,

verde de aquellos árboles,

consuelo del primer amor.

 

Tan fácil es morir

como dormirse al alba,

la lluvia y la luz en nosotros,

ahora que empezábamos

a mirarnos a los ojos.

 

(Com un bosc silenciós, 2007)

 

 

VAIG QUEDAR-ME AQUÍ

 

Vaig quedar-me aquí,

a les branques mogudes per l’oreig,

al carrer solitari,

a les flors dels balcons,

a l’alta paret del campanar.

 

Les coses que he estimat

fan que jo encara sigui.

I també les paraules que he dit

—abraçada, ponent, pàtria, camí—

són ara els noms

que porta el meu silenci.

 

Vaig quedar-me aquí.

No us caldrà preguntar.

Podreu trobar-me sempre.

 

ME QUEDÉ AQUÍ

 

Me quedé aquí,

en las ramas movidas por la brisa,

en la calle solitaria,

en las flores de las ventanas,

en el alto muro del campanario.

 

Las cosas que he amado

hacen que permanezca aún.

Y también las palabras que he dicho

—abrazo, poniente, patria, camino—

son ahora los nombres

que lleva mi silencio.

 

Me quedé aquí.

No tendréis que preguntar.

Podréis encontrarme siempre.

 

(Com un bosc silenciós, 2007)

 

 

Traducció de Jordi F. Fernández Figueras

 

 

Joan VergésJoan Vergés va néixer el 1928 a Barcelona.

Va publicar els llibres Soledat de paisatges (1961), El gos (1965), La vida nova (1970), Antologia poètica (2006), Com un bosc silenciós (2007) i Poesia completa (2012).

Ha mort el 2014 a Barcelona.

 

One Response to Joan Vergés: tres poemes traduïts al castellà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes: , ,
Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes