Dos poemes del llibre «Dona i ocell» d’Empar Sáez

Amides de nou l’amplària del tronc

Amides de nou l’amplària del tronc;

voldries abastar l’ombra del seu

silenci.

Al capdavall reconeixies que l’alta

llum i la fondària resten talment

inabraçables.

En el blanc del silenci nia la paraula.

En el blanc del silenci nia la paraula.

Travessa la besada púrpura del llavis,

esvoletega en l’espai minso del bleix,

mor        tallant la llengua del vent.

Empar Sáez (Pertuis, Provença, 1963). Viu a Terrassa. Col·labora amb la revista digital Lo Càntich amb articles sobre poesia i art i és un dels membres fundadors del grup de poesia Reversos. Té obra publicada en diversos llibres col·lectius: Tensant el vers (2011), Abraçada a la meva pròpia pell (2011), Llibertat (2012), Poemes per a la Marató (2012), Paraula d’Espriu (2013), Autisme: trenquem el silenci amb la poesia (2014) i Traços de desig (2014). Ha guanyar el Premi de Poesia Ciutat d’Alcoi amb el llibre Dona i ocell (2014).