Dos poemes inèdits d’Àngel Carbonell

HEUS AQUÍ EL MEU CABIROL

heus aquí el meu cabirol

que em pastura amb avidesa

salta i no deixa bri d’herba

al marge del seu delit

que m’esgota          que em consuma

i cerca noves pastures

és natural          es fa gran

heus aquí el gatet salvatge

que s’esmola urpes i dents

amb la meva carn          mossega

esgarrapa          va esqueixant

i no pensa que fa mal

l’Esteve sols té setze anys

és natural          es fa gran

tu menja de gust          Esteve

llaura’m          refracta’t en mi

dona’m llum un altre cop

i un altre          passa i repassa

sembra i revifa aquest clos

gasta’l i remata’l          obra’m

després ves passant          Esteve

PLEGA LES ALES

Plega les ales d’esquena a la llum,

no poden notar la seva presència,

sols se sent l’estrèpit de la cascada.

Quatre nois, potser setze o disset anys,

no pensen, salten, riuen i es capbussen

de l’entorn, només ells, fora del temps.

La llum traça una escala al roquissar,

reflexos sobre la pell dels tritons,

li agraden els mortals, les seves vides,

perquè no havia tingut joventut,

perduda d’hora per combatre el temps,

un cop vençut ja de res no es fiava.

Mes ara no hi vol pensar, li brolla aigua

dels cabells, cada cop més abundosa,

la deu llisca avall polint la carn d’or

i la vall, sota l’herba de l’obaga,

entre clapes de molsa i el verdet

de liquen, ferro i coure de les roques.

Cau la tarda sobre el corrent daurat.

Àngel Carbonell, nascut a Terrassa el 1972, encara que sembli mentida també n’és resident. Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, és professor de secundària. L’octubre de 2016 l’Editorial Emboscall li va publicar el seu primer poemari, L’instant és tot, un recull d’haikus i tankes. Actualment va treballant en nous poemes i llibres. També és responsable d’una secció, “El palau de l’aire”, de la revista “Sonograma Magazine”, per al quadern de llibres de la qual també escriu ressenyes. El novembre propvinent alguns dels seus poemes figuraran en una plaquette, Quatre cors, que ha de publicar Mirall de Glaç, entre els quals els publicats en aquest post, juntament amb peces d’altres poetes terrassencs.