D’això que escriuen (o que escrivim), per què en diem poesia? / Escola de Literatura de Terrassa / 2022-2023

CURS DE REFLEXIÓ I DE PRÀCTICA POÈTICA – I

• Instructor: Jaume Aulet.
• Tipus de curs: presencial.
• Dates: 3 octubre a 28 novembre, 2022 (Bloc 1 – 8 sessions) / 9 a 30 gener, 2023 (Bloc 2 – 4 sessions).
• Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions).
• Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa).
• Preu Bloc 1: 160€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). 
• Preu Bloc 1 + Bloc 2: 280€ (20% descompte persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals). 

D’AIXÒ QUE ESCRIUEN (O QUE ESCRIVIM), PER QUÈ EN DIEM POESIA?

Vet aquí una de les grans preguntes de la literatura, especialment per a aquells que, a l’hora d’escriure o de llegir, són temptats per l’inefable.

Què és un vers? Quina importància té la mètrica a l’hora de parlar de poesia i per què no se n’acaba de prescindir mai del tot? Per què sempre parlem tant de ritme? I el tòpic de les “figures retòriques”? Són útils per a alguna cosa, a part d’exercitar la memòria amb una rècula infinita de noms? On és la veritable essència del llenguatge poètic? O és que potser no n’hi ha cap, d’essència?

Enmig de tantes preguntes hi ha, si més no, una gran certesa: els poetes saben captivar-nos amb allò que escriuen. L’efecte que proporcionen és extraordinari i no té res a veure amb el que pugui produir una altra mena de text escrit (o una altra forma artística, fins i tot). Hi fa molt que la seva principal eina de treball sigui la llengua. I una llengua que reconeixem perquè és la nostra.

Aquest curs vol ser un camí per a introduir-nos en tot aquest món, per adonar-nos que al darrere d’un poema hi ha un esforç per a la construcció d’un text (abans en dèiem un “artefacte”), que respon a uns recursos que són més tècnics que no pas màgics. Perquè un poema sempre té un punt d’artifici, de construcció artificiosa. I si aconseguim endinsar-nos en els mecanismes de composició ja tindrem molt de guanyat a l’hora d’entendre’l. I també de produir-ne, és clar, en cas que aquest sigui el nostre objectiu.

El curs està pensat tant per a lectors de poesia amb voluntat d’aprofundir en els mecanismes, tècniques i recursos de la creació poètica, com per a gent amb vocació poètica que vulgui dedicar-se a escriure’n, de poesia. Per això les dotze sessions previstes, queden repartides en dos blocs:

1. Bloc 1: Vuit sessions de lectura i anàlisi de poemes.
2. Bloc 2: Quatre sessions de pràctica creativa.

Hi ha la possibilitat d’inscriure’s només al primer bloc o bé a tots dos alhora. La programació definitiva es farà en funció del nombre d’assistents i dels interessos del grup, però ja d’entrada es defineixen, a grans trets, les característiques de cada un dels dos apartats.

PRIMER BLOC. QUÈ TÉ DE POESIA ALLÒ QUE ESCRIUEN ELS POETES? (8 sessions)

1. El concepte de poesia. Reflexions generals i exemples il·lustradors: de les traduccions de Safo de Lesbos als recosits d’Antoni Clapés.
2. Per què Ausiàs March mereixeria el Nobel de literatura i Ramon Llull, en canvi, s’hauria de conformar amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes?
3. Aparteu-vos, Góngoras i Quevedos, que ve el Rector de Vallfogona! De la poesia en blanc i negre a la poesia en color.
4. Jacint Verdaguer i la coca de Folgueroles. Un aliment per a insaciables.
5. Amb què s’entreté Joan Maragall a l’hora que el sol es pon? Bevent aigua de la font? Baixant al santuari de Núria (en comptes de pujar-hi)?
6. Hi ha un abans i un després de Josep Carner? I no serà que n’hi ha dos, de Carners?
7. Diumenge de tertúlia poètica. O anem a la de Carles Riba i Clementina Arderiu o a la de J. V. Foix. És clar que sempre podem passar el cap de setmana a les vinyes verdes vora el mar.
8. Oliver, Brossa i Vinyoli. Tres Joans i un Pere que fa el quart.
9. Com podem endinsar-nos en la força tel·lúrica d’Agustí Bartra? Amb un bon coneixement del terreny? Amb maquinària pesada?
10. Què fa que agradi a tanta gent la poesia de Miquel Martí Pol o de Joan Margarit? I per què, durant un temps, havia agradat tant la de Salvador Espriu i ara no se’n canta ni gall ni gallina?
11. Altres poetes. Del tastet al menú de degustació, amb atenció especial per a Jordi Cervera, Miquel Desclot, Marta Pessarrodona, Gemma Gorga, Bel Granya, Laia Noguera, Núria Martínez Vernis, Marc Rovira… i algú altre que ens vingui de gust.

Treballarem els textos a partir d’un dossier que s’anirà facilitant a les persones inscrites. No hi ha una bibliografia obligatòria a llegir, però sí que és recomanable donar un cop d’ull a algun d’aquests quatre llibres:

• Charles BAUDELAIRE, Consells als joves escriptors i altres escrits, selecció de Jordi Llovet i traducció de Lluís M. Todó, Barcelona, Columna, 1996, (“Biblioteca d’Idees Literàries”, 2).
• Pere BALLART, El contorn del poema, Barcelona, Quaderns Crema, 1998, (“Assaig”, 21). N’hi ha traducció castellana del 2005 a Acantilado.
• Terry EAGLETON, Cómo leer un poema, traducció de Mario Jurado, Madrid, Akal, 2010, (“Teoría Literaria”, 12).
• Jaume MEDINA, L’art de la paraula. Tractat de retòrica i poètica, Barcelona, Proa, 2000, (“Biblioteca Literària”, estudis, 1).

Per a inscriure’s a aquest bloc no és necessari tenir cap formació prèvia. Només cal que a qui s’apunti li agradi la poesia i tingui ganes de llegir-ne.

SEGON BLOC. QUÈ TÉ DE POESIA ALLÒ QUE ESCRIVIM? (4 sessions)

1. El món en vers i la possibilitat de poetitzar sobre qualsevol cosa: des del teorema de Pitàgoras fins a la nova T-10 per viatjar a Sabadell, passant pel preu de les mongetes tendres.
2. De la imitació de models al pastitx com a pràctica creativa. Fins a quin punt puc ser foixós? O carnerívol? Si em ve de gust, soc capaç de martipolejar o de marçalejar?
3. Anàlisi i comentari compartit de poemes de creació pròpia.

Per a inscriure’s a aquest bloc cal haver-se apuntat també al primer i haver-lo seguit amb regularitat. No cal dir que aquestes sessions estan pensades per a gent amb vocació creativa, amb ganes d’iniciar-se en la pràctica poètica o de millorar-ne els resultats.