Cinc poemes d'”Era”, 2018, de Jaume C. Pons Alorda

2-38 El viatge del paràsit

Entre el preny

i l’obertura

hi ha un tobogan quilomètric.

Néixer no:

llençar-se vida enfora,

amb l’esperança que la velocitat

t’aixafi

abans de sortir.

9-31 El pastor de teranyines

El concepte de l’altre

és una enganyifa de merda,

una mala falòrnia, una puta fal·làcia,

un ardit energumen, demagògia

barata, una mentida

hipòcrita; una pijada.

L’altre no existeix:

tots som la mateixa cosa

dividida en partícules separades,

àtoms triturats, som, en realitat,

carn picada,

perquè la nostra irrefrenable

unitat no se’ns faci

tan insuportable.

12-28 No existeix la solitud

Totes les coses.

Totes les èpoques.

Tots els seus espais.

Totes les dimensions.

Tot existeix tot el temps al mateix temps.

Un instant no és mai el mínim.

És l’excés de sacietats.

16-24 Màxima de la humilitat

Cap flama

no va anar a la universitat

per llicenciar-se

en cremació.

39-1 Comiat amb anguila

Aquestes són algunes de les religions del meu temps,

amb tot el que té de negatiu dir religions,

amb tot el que té de mentida dir el meu temps,

perquè el temps, sortosament, no és de ningú

i perquè ningú, desgraciadament, no és del seu temps.

Enllaç a la biografia del poeta a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Crist%C3%B2fol_Pons_Alorda

En Jaume C. Pons Alorda, de fet, no és un estrany a Terrassa perquè ha vingut i hi ve tot sovint per participar o protagonitzar tot d’actes literaris –recitals, xerrades, presentacions de llibres, debats, etc. Enguany, el tornarem a tenir al Rauxa –perquè també n’ha esdevingut un habitual–, aquest cop presidint el dinar al restaurant Damunt un cel de fil, en acabat del qual ens oferirà un recital de la seva poesia que, de segur, ens deixarà clavats a la cadira.