Alguns poemes del llibre «Immediacions» de Feliu Formosa

I

20

Si jo mateix m’oblido, com no m’han d’oblidar?

43

Una gota de pluja cau de la fulla. I tu?

49

De vegades no saps què fer amb la teva màscara.

75

Quan observes, com pots evitar la metàfora?

108

Fugaçment, pel mirall, passa el rostre d’un jove

II

23

Senyals de lluita a l’escorça d’un somni.

32

Núvol i ocell pels meus enyoraments.

37

Que onegin els vestits, no les banderes.

56

Meva per sempre ja, i desconeguda.

77

Cargol al mur gastat: s’estira el temps.

83

Neix el dia i m’esforço a recobrar-te.

94

Assajo un gest d’adéu a cada objecte.

98

Deserta claredat del paper en blanc.

99

Vull que em deixi anar ja la mà de l’alba.

(Immediacions, 2000)

Feliu Formosa i Torres (Sabadell 1934), poeta, narrador i dramaturg, traductor i home de teatre. Ha traduït obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov, entre molts altres autors; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d’altres.