Un poema del llibre «Sense bitllet de tornada», de Josep Fàbrega

Xeric

Ningú no ho sap, i els límits de les hores
t’inviten inclements a la desfeta
que duus clavada amb fel al moll dels ossos.
Ningú no ho sap, ningú, i aquest silenci…
Els rostolls et travessen l’espinada
i amb un vencill t’has fet un nus al sexe
perquè resti en somort. Sents les cigales?
Xerriquen, xerrotegen i s’esbafen
bo i mirant-te, tot nu. Quin espectacle!
Verolarà el raïm i seràs lluny,
es vinclarà el sarment curull de fruit
i no hi seràs. Les figues coll de dama
esperaran, estoiques, les formigues
i els ametllers s’esqueixaran de branques.
La casa del teu pare, la masia,
ja no s’adorm amb tu. Vols que ho escampi
a tots els vents? Aquesta malifeta
et cremarà per dins per anys que visquis.
Que malparit. Fins els gripaus et fugen.

Sense bitllet de tornada (2016)

Josep Fàbrega i Selva (Súria, 1947) va debutar com a poeta l’any 2004. Ha publicat els llibres de poesia Postals de Calders (2004), Camins d’hivern (2008), Sis dies d’agost (2009), D’aquí estant (no) es veu la mar (2010), Bages (2010), Parlo d’Aloma (2010), Natana (2010), L’altra veu (2011), Ingènuament protocol·lari (2011), Les hores vives (2012), El mar dels altres (2012), I la llum es va fer (2013), Guanya la dama (2013), Perquè fossis més meu (2014)… i Sense bitllet de tornada (2016), amb el que va guanyar el XII Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2015.